dissabte, 28 de juliol de 2012

Dins el fang.

Amb el peu nu,
trepitjo l'esclovia buida
que els vents van portar,
no es trenca, s'enfonsa
en la sorra fangosa,
desapareix de la vista -sentit pertorbador-
i ara, plena,
espera ser prou lleugera
per  tornar-se a enlairar.
Publicat per a

6 comentaris:

  3. Potser li caldrà buidar una mica del llast fangós, per poder-se enlairà de nou...

    ResponElimina

  4. Algunes esclòvies poder fer mal al peu, encara que estiguin buides...

    ResponElimina

  5. Tu no ets solw, veritat?. Em sembla recordar que en algun moment vas dir que durant l'estiu tenies menys temps per escriure.... jeje

    ai!, quin mal si anaves amb el peu nu :)

    ResponElimina

  6. gràcies noies, calor,calor, calor..... ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)