dijous, 26 de juliol de 2012

Tornem-hi.

Barrino amb molt de compte,
el tros d'alzina és molt sec, dur, vell;
l'olor a cremat, evident.
D'alguna manera,  aquella pell encerada,
fosca i ennegrida dins del forat

resulta més dura que la fusta en sí mateixa.
 

Hi clavo un mànec ben polit,
molta feina i de precisió, sense concessions,
gairebé més del que el tronc pot soportar.

La mullo, xopa, ben xopa,
perquè el mànec hi quedi estampit, 
i hi queda; una gran eina. 

L'aixeco i amb ella destrosso el càntir,
l'obra mestra anterior. 
Arracono aquesta nova maça,
sospiro,
agafo un ferro i unes llimes i el soldador...
tornem-hi.

8 comentaris:

  1. He entès bé? Un càntir de fusta? Confessso la meva ignorància.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ostres noia gràcies pel comentari, ara podràs llegir el poema corregit ;) ja diràs...

      Suprimeix
  2. Saps que significa barrinar en català-mallorquí? el teu poema ha agafat un doble sentit extranyament adient...:) Una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ai Francesca, el teu cervellet sempre barrinant... com a accepció de la paraula barrinar "estar concentrat en pensaments diguem-ne malignes", no hagués pas pogut ni imaginar aquest sentit al qual et refereixes ;)

      Suprimeix
  3. Ha, ha, ara ho veig una mica més clar! Aquesta destrucció de l'obra mestra anterior va ser voluntària o involuntària? (encara que el mestre Freud diria que no hi has res involuntari...)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ai Rosa Isabel, com diuen els Aviador Dro "derribar para construir"... sóc un cas, en Freud s'hagués quedat curt :-)

      Rafael

      Suprimeix
  4. Construir destruir, el que sigui, sempre tenim segones oportunitats...
    Què barrines, quina una en deus voler fer...Ens deien, però nosaltres ens concentràvem en pensaments "innocents"...

    ResponSuprimeix