dijous, 9 d’agost del 2012

La solitària flor del cactus I de L.

Les profunditats desconegudes
i les de la superfície,
a mig camí del cel.

6 comentaris:

  1. Es nota que vius al costat del mar! La superfície amaga la profunditat tant com la mostra.

    ResponElimina
  2. mai no se sap on pots trobar el cel, cadascú el seu :-)

    ResponElimina
  3. L'inmensitat del cel té molta més profunditat que la terra.

    ResponElimina
  4. Curiosa contradicció: profunditats desconegudes a mig camí del cel; tot i això, en la mar hi ha abismes on no hi arriba mai el Sol, potser nosaltres tampoc ens coneixem, en realitat.

    ResponElimina
  5. Potser el que trobaràs a mig camí del cel, és el reflex de les profunditats desconegudes...

    ResponElimina
  6. Gràcies,3 versos que han rebut molt més que han donat :)

    ResponElimina