diumenge, 2 de desembre de 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé negre. XIV de L.

Tenia por a perdre, fins avui.
L'últim cop? no... mai.
Potser no sabia guanyar,
per a mi no és una excepció,
l'èxit quotidià no m'estimula,
suficient per a molts,
aliment d'egos per a d'altres...
una qüestió de percepcions,
simplement el meu estat natural.

Us he decebut, ho sé... ho crec,
¿tal vegada, he tingut sempre
el llindar massa alt?

 Tant se val...
torno a ser aquí.







7 comentaris:

  1. Una confessió plena de sinceritat. L'éxit de ser sincer amb un mateix és molt millor que cap altre.
    Les coses no s'han de fer cara la galeria. M'alegro de que tornis a ser aquí.

    ResponSuprimeix
  2. Avui m'has fet recordar situacions semblants... No soc l'únic que de vegades m'enfout tota la parafernàlia i el teatrillu ... el Samsara...diuen els budas.

    ResponSuprimeix
  3. Ets ben diferent a mi, que sóc la constància personificada! Tot té coses bones i dolentes.

    ResponSuprimeix
  4. Algunes persones potser heu nascut amb el llistó alt, això és una virtud, no un defecte; el que passa és que s'obren dos camins: a acomodar-se a la mediocritat o quedar-se sol!

    ResponSuprimeix
  5. M'alegro de que tornis a ser aquí i amb sinseritat.

    ResponSuprimeix
  6. Por a perdre què?
    Hi ha molts egos que tiren de beta de l'èxit quotidià, però quan deixa de ser-ho... I no ens has decebut, faltaria més.
    Tenir el llisto alt, és bo ja que normalment mai n'assolim la fita del tot, i si el posem massa baix ens quedarem a un pam de terra...
    Sempre està bé tornar a casa (com els torrons)!!!

    ResponSuprimeix
  7. Hola a tots, haig de dir que fins ara m'agradaba conbinar paraules ara a més m'agrada jugar amb elles...som-hi doncs....i gràcies per llegir-me :)

    ResponSuprimeix