dimarts, 4 de desembre de 2012

La solitària flor del cactus VI de L.


Un munt de llibretes tan negres
com blanques les seves pàgines sense màcula
reposen on les vas deixar, 
sota els llibres que un dia vam comentar.
Les he escrit i reescrit tants cops
estirat al sofà... les ampolles buides 
rodolant per terra, com brúixoles
amb vida pròpia i una follia desbocada...
Les ampolles vénen i van,
 les llibretes encara reposen, 
el meu cap també.
Llàstima d'història, ja no la recordo. 

8 comentaris:

  1. Quan el teu cap es cansi de reposar, pots rellegir les llibretes i recuperar la història...
    Petons.

    ResponSuprimeix
  2. Potser que l'història es recordes i deixes les botelles i tornes a agafar els llibres i les llibretes.
    Bonic poema de desamor.

    ResponSuprimeix
  3. ...lunas
    de miel
    con luz
    y mi piel
    del contraluz
    a Navidad
    con paz
    y felicidad
    RAFAEL para tí...


    desde mis Blogs Horas Rotas y Aula de Paz
    venturoso AÑO 2013.


    j.r.s.

    ResponSuprimeix
  4. Estranyes llibretes blanques sense màcula i no obstant escrites i reescrites tantes vegades...

    ResponSuprimeix
  5. Avui fa un mes que no escrius... El blog t'espera i els lectors també.
    Bon any, Rafael.

    ResponSuprimeix
  6. Horitzó, foscor, inquietud, semblança... vinga a veure què surt ;-)

    ResponSuprimeix
  7. Gràcies, Núria per els mots, gràcies Olga,un molt bon any de tot cor,Rosa Isabel, ets un sol, Jose Ramon, bienvenido, buen año, Imma, tu sí ets bonica, M. Roser...gràcies, sempre hi ets...petonàs per a tu :),Pakiba jajaja, segur que no, ;).

    ResponSuprimeix