dilluns, 28 de gener de 2013

La llavor que em mena cap a tu. I deXXX.


Llavors jo, tant petit...
els meus records semblen ombres.
Fa molt que volia retornar...
no podia -no aquí.
Obro les pesades persianes de fusta,
la llum lluita per travessar els finestrals
-suficient-,
les ombres es tornen realitats. 
Tot continua al seu lloc,
allà on aquell dia tot va perdre el sentit,
el vell ballador, les eines, el torn 
-encara és gros.
Sé on ets, no vull girar-me,
de reüll veig la Zündapp i el sidecar -aventures-,
m'abandono... he vingut per això.
Els raids oxidats, el quadre empolsegat,
el timbre, la dinamo que em fascinava...
No puc trure el ulls del cistell
que hi ha sobre la roda del davant,
sí, encara hi és el paper, ara dur, 
acartronat,
rònec, amb els plecs marcats...
l'obro, el llegeixo, mentre les llàgrimes 
cauen mullant aquell terra 
on tots van treballar tant...
Aquella carta que mai vaig poder donar,
la postal de la vida que mai no he viscut.

9 comentaris:

  1. Respostes
    1. sí, és molt preciós i evocador ... fa plorar :(

      Elimina
  2. Recors i més recors, es molt maco.

    ResponElimina
  3. Enyorances de records mai viscuts...
    Espero que aquesta llum que per fi ha aconseguit travessar els finestrals i fer fora les ombres, tingui prou força per esborrar les llàgrimes, d'algú que llegeix una carta que no va donar, però si va guardar...
    I aquest retorn no sigui tant trist...

    ResponElimina
  4. El passat és dins nostre per sempre. Per això val més fer pactes de no-oblit, i llavors descansa. Sinó, t'empaita.

    ResponElimina
  5. el passat forma part de nosaltres, és cert, i per això cal reconciliar-se amb ell, crec

    ResponElimina
  6. Preciós poema, on la decadència dels objectes quotidians i de l'entorn mostren el pas del temps, allò no va poder ser...

    ResponElimina
  7. gràcies per aquests comentaris, m'animeu molt, i penseu que aquesta sèrie té la intenció de ser optimista, a veure si ho aconsegueixo!

    Noies, a veure si em podeu regalar algunes paraules boniques que jo pugui fer servir en els pròxims poemes, us ho compensaré ;)

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. ¿No t'agradaria més descobrir-les tu mateix, aquestes paraules boniques que esperes?
    Surt i apunta en un bloquet els noms dels arbres d'allà on visquis. I els de les plantes i flors que vegis.
    Després, a Google mateix en busques el significat. I ja tindràs uns quants poemes.

    ResponElimina