diumenge, 3 de febrer de 2013

La llavor que em mena cap a tu. II de XXX


Lluny del mar, amb tu,
campana enreixada, sí,
seràs el meu far.

5 comentaris:

  1. Far de muntanya, solitari i fred, imagino.

    ResponElimina
  2. Un far sempre és acollidor, i et pot recordar el mar, encara que sigui de terra endins...Perquè també tindrà un raig de llum que t'acompanyarà...

    ResponElimina
  3. És curt, però impacta. Trobo preciosa la imatge que crees amb el far

    ResponElimina
  4. anna-historias.blogspot.com .

    Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies

    ResponElimina