dijous, 24 de gener del 2013

La solitària flor del cactus VIII de L.


Veus la humitat a la sorra
d'una aigua que ja no corre,
tanques els ulls,
mentre esperes sons que no hi són,
crides amb una fúria que mai se sentirà...
Voldries pensar que no acaricies un miratge,
olores pensaments i mirades,
però no la pell d'una taronja...
el pitjor del mal son va ser no despertar-ne.

5 comentaris:

  1. No pots defallir... l'aigua tornarà a correr i els sons tornaran com una bella melodia.
    Treu tota la ràbia de dintre... sempre hi ha una llum a la sortida.
    Una abraçada company

    ResponElimina
  2. Jo també ho penso, deixar enrere el que ens reté i trobar nous horitzons, si cal cridar es crida i si cal tancar els ulls es tanquen i vinga, endavant, el que hi ha endavant sempre serà millor que el que deixem enrere :)

    ResponElimina
  3. Rafael, quant menys t'ho esperis sentiràs una veu que et xiuxiueja a cau d'orella i et despertaràs del malson...I el miratge serà una realitat i tornaràs a sentir els sons desitjats i et perdràs en alguna mirada color de mel o color de mar i el teu crit serà una carícia de paraules...
    Petonets de cap el tard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin comentari més bonic M. Roser :) és una mena de desig que segur es complirà, un petó per a tu també, bona nit de diumenge.

      Elimina
  4. L'altre banda del malson...tu, amor meu, tu.

    ResponElimina