dilluns, 21 de març del 2011

I després de la pluja...

S'eixuguen
els últims pèlags de nostàlgia,
miralls fugaços on, a vegades,
les nostres ombres se sorprenen
reflectides en aigües tan llunyanes.

6 comentaris:

  1. Después de la lluvia, la nostalgia tiende a versos como los tuyos. Intensos.

    Saludos, Rafael.

    ResponElimina
  2. Gràcies per deixar que trobi el teu món...

    ResponElimina
  3. Si la pluja ens ha entristit, ara aquests raigs de sol són tan intensos que ens enlluernen, i ens freguem els ulls amb el palmell de la mà perquè ens reflectim en algun somni que la pluja ha deixat brillant.
    Una abraçada,
    m. Roser

    ResponElimina
  4. Des del meu quadern de mots em dedico a recollir mots i paraules que em sorprenen, per diferents motius, mentre llegeixo un llibre.
    En aquest cas he recollit un mot que desconeixia del teu bonic poema. Pèlag
    Ens llegim
    Fins aviat

    ResponElimina
  5. Gràcies per la teva fidelitat Luna.
    Miquel, el que passa és que a vegades la pluja s'estira bastant :)
    Joana, de res, un plaer visitar el teu.
    M. Roser, els teus comentaris sempre milloren els poemes, gràcies.
    Quadern, sí, a les terres del Penedès no només tenen raïm sinó també pèlags ;)

    ResponElimina