diumenge, 15 de maig del 2011

Un dia al parc

Em vaig perdre en els teus llavis,
vaig trobar-te en els meus braços.
Una pedra tafanera observava el teu cos
i ulls indiscrets feien nosa,
allà, coberts pel xiuxiueig del bosc,
l’última oportunitat perquè no fossis real.


7 comentaris:

  1. Una rialla
    i de nou el silenci.
    Era un miratge?

    Haikús en temps de guerra
    Miquel Martí i Pol

    ;)

    ResponElimina
  2. Molt bonic, l'entorn t'he la feia veure com una cosa irreal...o potser era una fada!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Va, què és la realitat sinó un somni recorrent?
    Si toquéssim de peus a terra no escriuríem poesia... i tampoc viuríem.
    Juguem, doncs, una mica. Ja despertarem demà, o l'altre.

    ResponElimina
  4. Bueno...Ahora no funciona el traductor. Antes se estropeó mi computadora.

    Muchos saludos, Rafael.

    ResponElimina
  5. Ese bosque indiscreto, conoce las huellas de tu mirada y de tus versos...

    Gracias Rafael, es bello tu poema.

    Saludos muchos. Hasta pronto.
    Aprendí algo. Petons.

    ResponElimina
  6. Gallina, el silenci sempre ens dóna espai per pensar

    M. Roser... és una fada :)

    Magazine ;)

    Joan, i ja posats, si els somnis han de ser recurrents, que siguin aquests. Una abraçada

    Luna, las huellas en el bosque se borrarán cuando en el cambio de estación caigan las hojas.

    ResponElimina