dissabte, 5 de novembre del 2011

Heura

Fa poc, ben poc,
d'ençà de l'última trobada
i ja ets diferent,
has perdut allò teu
que tant m'agradava,
ningú t'arrenca les heures
suplantadores que t'escanyen...
 pateixo, però no t'ajudo,
-potser no en tinc ganes-
potser allò meu s'ha esvaït.
 
La teva lletjor evident
em fa l'ànima eixorca.

9 comentaris:

  1. L'havíem idealitzat, però no era culpa seva, sinó nostra: error de percepció.
    Si l'heura que l'embellia ara la destapa, tampoc és culpa seva, sinó dels ulls que la miren.
    Olga

    ResponElimina
  2. Pels demés i a vegades per nosaltres mateixos, som camaleònics...
    Ens pot semblar que ens coneixem però sempre hi haurà una faceta que per nosaltres o pels demés en un moment determinat ens obre finestres que restaven tancades i llavors podem mirar a dins, ens agradi o no el que veiem, ja es un altre cosa....

    ResponElimina
  3. Potser ets tu qui ha canviat la graduació de les lents de les teves ninetes i ara enfoques sense boires el que sempre ha existit...

    M'agrada molt com t'expresses a través dels teus poemes.
    Gràcies!

    ResponElimina
  4. L'havies vista fa poc i te l'han canviada...de vegades hi ha contactes que influencien tant a la persona que sembla diferent. També és possible que l'haguessis idealitzada i de cop, has vist la realitat i t'ha sorprès.
    Potser si l'ajudes a treure's les heures de la lletjor, la veuràs com abans...Ai aquest orgull, pateixes però no ho fas !!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Qui sap! potser li ha passat alguna cosa.

    ResponElimina
  6. ...A vegades quan tornem a las cases de pagès, veiem que l'heura ha fet feina...i ... fa com mandra treure-la ;)

    ResponElimina
  7. A vegades Rafael les metàfores em juguen males passades...Parlaves de la casa, oi?
    M. Roser

    ResponElimina
  8. ...metàfores...realitats, tot en un mateix sac ;)

    ResponElimina