dijous, 16 de febrer del 2012

llàgrimes.

Em meravelles, si més no,
com aquell antic marc de porta
que encara plora resina 
tot i que les seves últimes fulles
van ser fer ombra als discursos republicans;
m'entristeix veure les alesnes, puntells
i tants altres estris ja vells quan jo era nou
sense les mans que les feien viure.
Gaudeixo en privat d'aquests regals,
petons de la quotidianitat passada
a la meva memòria present i enyorada.

8 comentaris:

  1. Ai els objectes del passat que acumulem en les nostres vides! poden arribar a ser un feixuc farcell.

    ResponElimina
  2. Les andròmines condueixen als records de l'amor passat, a l'enyor i a les llàgrimes. Trist i bonic alhora.

    ResponElimina
  3. Deixar anar el llastre, pot ser molt du, però beneficiós per l'ànima. Tot i que jo en soc incapaç, :(

    ResponElimina
  4. M'agrada el teu poema... molt!
    "Estris vells quan jo era nou" Que increiblement bonic!

    ResponElimina
  5. Piques fort i contundent savi honorable poeta.Me'n trec lo barret davant Vos!!

    ResponElimina
  6. La memòria et fa enyorar aquells petons, que eren regals quotidians i les llàgrimes són com un bàlsam alliberador...
    Bon diumenge

    ResponElimina
  7. Sort en tenim de la memòria i sí, a voltes fa patir...però recordar la nostra vida i el que ens ha fet com som ...no te preu, gràcies :)...benvinguda Ada.

    ResponElimina