divendres, 20 de juliol del 2012

El bord.

I amb l'arribada de l'edat,
on les hores compten,
mires al teu voltant
-tot desfet-
i trobes a faltar
el primer,
el que no va sortir bé,
l'egoista calent i sense escrúpols
que tot ho va esfondrar.
Mires de ser digne
i t'encomanes a d'altres
fora de la seva funció,
soportes amb resignació
les ocasions puntuals
que evoquen el fracàs.

8 comentaris:

  1. Quina raó tens en el pensament que tan bé defineixes en aquesta poesia.

    ResponElimina
  2. Rafael, que es estiu! el dia es llarg, fa bon temps, el mar a prop, l'olor de les vacances... Au va animat una mica !... Però si et costa aixecar el cap aquí tens unes espatlles blocaires per descarregar. ( ep!que pesa gaire el teu cap? que tinc els trapezis contracturats.. jeje es broma)
    Una aferradeta

    ResponElimina
  3. Sí. Tots anyorem allò que varem poder ser i no som. Però hem de mirar la nostra vida i concloure que ha valgut la pena, que moltes coses han estat bones...I amb això ens hem de quedar. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  4. L'important és que van sortint ocasions, i de ben segur, no totes fracassaran!

    Petons!

    ResponElimina
  5. Jo penso que les hores compten a qualsevol edat, però potser a partir no se de quina...Més!
    No es pas bo rabejar-se en el passat, que ja l'hem deixat enrere...Les ocasions evocadores puntuals, s'han de suportar amb dignitat i esperar temps millors.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Però de segur que entre la runa, resorgeix alguna espurna de quelcom viscut, que fa que l'ànima es desvetlli, i vulgui seguir avançant!!! Almenys, jo sempre busco quelcom, malgrat els meus fracassos!!!

    ResponElimina
  7. Si les hores compten, millor no emprar-les recordant el fracàs o recordant l'egoïsta, mirem endavant!

    ResponElimina