dilluns, 14 de febrer del 2011

Feliç.

T'abandones a la deriva,
endinsada en els meus
ulls marítims,
feliç de no albirar
cap altra costa.

7 comentaris:

  1. Quan un és feliç se li nota en la mirada.

    Salut.

    ResponElimina
  2. No cal albirar res més quan estem en plena felicitat. :)

    ResponElimina
  3. Nedant, nedant s'arriba a terra ferma.

    ResponElimina
  4. Davant d'un mar d'amor, què més cal albirar...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  5. Vaja, he trobat un tresor... Em trec el barret, i torno!

    ResponElimina
  6. En esos ojos la felicidad es luz de mar....

    ResponElimina
  7. Ben Veritat, quan un estima i és feliç, no albira costes estranyes, estimar i ser feliç és el repte doncs.
    Salut i amor a tots

    ResponElimina