dissabte, 22 de setembre de 2012
Dins un món blau fosc, profund, bé negre. XII de L
Els vitralls es tornen monocolors;
vas i vens mentre romans immòbil,
t'esmunys, i l'aire caduc que respires
apaga una mica més el teu cervell,
la sents tant a prop...
perfiles sil.luetes que dobleguen sentiments,
alhora, abraces el terra
per on un dia vau caminar;
alces pregàries,
crits solitaris que es barregen
amb el fum dels ciris
per emmascarar una mica més -si es pot-
la fredor de l'últim refugi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta fredor que moltes vegades t'entra al osus,m'agradat molt.
ResponEliminaEls refugis s'han de cercar càlids sinó només són amagatalls.
ResponEliminaMés que abraçar el terra, preferiria d'abraçar el vol!
ResponEliminaEm sembla que els últims refugis sempre ho són de freds per més ciris que hi hagi!!!
ResponEliminaPetons
Que trist!! però com sempre m'agraden els teus versos.
ResponEliminaUna abraçada en el refugi fred, perquè sigui una mica més càlid.