dissabte, 22 de setembre de 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé negre. XII de L


Els vitralls es tornen  monocolors;
vas i vens mentre romans immòbil,
t'esmunys, i l'aire caduc que respires
apaga una mica més el teu cervell,
la sents tant a prop... 
perfiles sil.luetes que dobleguen sentiments,
alhora, abraces el terra
per on un dia vau caminar;
alces pregàries,
crits solitaris que es barregen
amb el fum dels ciris
per emmascarar una mica més -si es pot-
la fredor de l'últim refugi.


Publicat per a

5 comentaris:

  1. Pakiba22 de setembre de 2012, a les 14:30

    Aquesta fredor que moltes vegades t'entra al osus,m'agradat molt.

    ResponSuprimeix
  2. Francesca23 de setembre de 2012, a les 10:24

    Els refugis s'han de cercar càlids sinó només són amagatalls.

    ResponSuprimeix
  3. Helena Bonals23 de setembre de 2012, a les 12:53

    Més que abraçar el terra, preferiria d'abraçar el vol!

    ResponSuprimeix
  4. M. Roser23 de setembre de 2012, a les 21:09

    Em sembla que els últims refugis sempre ho són de freds per més ciris que hi hagi!!!
    Petons

    ResponSuprimeix
  5. Drapaire de mots26 de setembre de 2012, a les 12:40

    Que trist!! però com sempre m'agraden els teus versos.
    Una abraçada en el refugi fred, perquè sigui una mica més càlid.

    ResponSuprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)