dijous, 13 de setembre del 2012

La solitària flor del cactus IV de L.


Proves d'escapolir-te del delit,
els meus ullals, però, lliures d'aturador,
dibuixen en el teu cos un compendi
de sabiduries, fruit de furtivitats
i d'obstinada persistència.
T'abandones, doncs.
Meva mentre ho vulgui,
teu per sempre més.

3 comentaris:

  1. M'agrada la veu q fas servir en aquest poema, li dona un to molt potent a les paraules, trobo q la imatge de dibuixar amb els ullals transmet força.

    ResponElimina
  2. Ui, sembla que anem d'home llop...Millor dibuixar amb les puntes dels dits, com ales de papallona...

    ResponElimina
  3. Difícil defugir del desig.
    M'ha agradat.

    ResponElimina