dissabte, 8 de setembre de 2012

Plany.

Vaig donar-me tot,
tant... que no em trobo.
Què n'heu fet de mi?
no recordo com era,
ni si valia la pena ja...
però m'enyoro.

Me'n mostrareu alguns trossets?
Retorneu-me el reflex!
si em veig els ulls
potser podré dormir.



13 comentaris:

  1. Fer que ens enyorem a nosaltres mateixos, el pitjor càstig!

    ResponSuprimeix
  2. A voltes l'amor ens fa això: ens transforma en una altre persona per complaure l'ésser estimat; és precisament llavors quan deixen d'estimar-nos (si és que era amor)...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. de fet sempre ens hem d'estimar i ser nosaltres no s'ha d'oblidar que la gent ens estima per el que som ;)

      Suprimeix
  3. Hi ha dies que ens agradem, altres menys i altres gens. No forma part de la condició humana? No som perfectes (quin avorriment!). Ei! que els teus estira i arronsa transformats en versos són capaços de fer néixer papallones.
    :))
    Una aferradeta

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ...papallones, ja voldria jo jj...més aviat faig volar ocells ben foscos :)
      Ben rebuda.

      Suprimeix
  4. Si ai perdut mon saber
    qu'a penas sai on m' estau,
    ni sai d'on ven ni on vau,
    ni que.m fau la jorn nil ser;
    e soi d'aital captinensa
    que no velh ni posc dormir
    ni.m plai viure ni morir
    ni mal ni be no m'agensa...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. guapa, llesta...k nena, k no escrius res ja en aquest blog k tant m'agrada?

      Suprimeix
    2. Gràcies :-)

      no tinc temps... ja em sap greu ja... no et pensis, però ara estic escrivint altres coses :-)

      Suprimeix
    3. Com tens el tema de la escriptura?....fas quelcom ultimament?

      Suprimeix
  5. Si et vas donar tot, suposo que sí que valies la pena, encara que no te'n recordis..Potser si et veus reflectit, et veuràs com erets abans i et sentiràs bé amb tu mateix i per això podràs dormir en pau...
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  6. ... ara que comença a fer una mica de fresqueta segur que dormire encara que no trobi la pau :)
    Un petó ben fresc M. Roser

    ResponSuprimeix
  7. Vaig donar-me tot, un
    Tant ... que no em Trobo.
    Què n'heu Fet de mi?
    no recordo com era,
    ni tan valia la pena ha ...
    Però m'enyoro.

    re busca't

    ResponSuprimeix