dissabte, 15 de setembre de 2012

La solitària flor del cactus V de L.


Veig en la tristor dels seus ulls
que no entén on comences tu i on acabo jo.
Les llàgrimes amigues li fan perdre 
per un moment la trista funció,
mentre els dos, ara un, ens difuminem.

1 comentari:

  1. M'agrada com escrius, sobri i directe al gra, amb les paraules justes, mai no sobra res als teus poemes; aquest m'ha fet pensar en titelles, tot i q ja entenc que no et refereixes a això.

    ResponSuprimeix