dilluns, 10 de setembre de 2012

La solitària flor del cactus III de L.


Acluques els ulls, 
abaixes el cap mentre omples els pulmons 
d'un aire que poc et pot reconfortar...
on han quedat aquells dies d'èxit,
les flors, les picades d'ullet?
Les teves paraules només són esquitxos,
- falsa ombra del teu jo? retalls buits? -
jocs de mots sense sentit carregats de sentiments.
Els teus dits es neguen a col·laborar en les teves gestes,
i tornes a respirar, i obres el ulls, molest amb tu mateix,
perquè les muses  hi son; la teva màgia, no.

8 comentaris:

  1. D'això n'hi ha q en diuen " cal recarregar piles"... i d'un llarguíssim estiu com el q ens està fent se'n podria extreure una plàcida tardor... la màgia s'acostuma a amagar al bosc, potser cal anar-la a buscar...

    felicitats x blog i ànims x continuar, et segueixo

    J.

    ResponSuprimeix
  2. Anònim...s'ha de vigilar amb les coses que s'amaguen al bosc, poques fades i més d'un senglar tinc comprobat que hi ha...:), piles a punt, un dia rere un altre com deia aquell vell marine " semper fidelis"...

    gràcies per llegir-me.

    ResponSuprimeix
  3. També s'hi amaguen homes llop i Caputxetes, el bosc és un lloc màgic, és cert, ple d perills però també d'éssers inusuals i originals :-) .

    Sigui com sigui, prefereixo el mar, és molt més segur i plàcid. X cert, trobo a faltar un poema sobre sirenes i monstres marins...



    ResponSuprimeix
  4. uff, els verats voladors poden ser inspiradors per una ninfa, no se si es podrien però considerar mostres marins però :)

    ResponSuprimeix
  5. Nen, hi ha res més inspirador q una sirena perseguida x un verat volador?

    ResponSuprimeix
  6. Les flors i les picades d'ullet, s'ha barrejat amb els esquitxos, esperant que torni la màgia...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Oh, això és pk les dones tenen bon cor i pateixen en veure patir i sempre donen el millor d'elles mateixes. Gràcies per ser com sou.

      Suprimeix