divendres, 19 d’octubre de 2012

Aquella fina linia. II de XX.


El primer de tots,
-tu de rosa, jo de blanc-
el més llarg, etern.

4 comentaris:

  1. Deu ser el primer petó, ho dic pel color de la vestimenta y sempre sembla el més etern...Tota la vida es recorda!

    ResponSuprimeix
  2. Los traductores me dicen cosas diferentes...

    El primero de todos, tú de rosa, yo de blanco, el más largo, eterno.

    Yo creo que se trata del primer y verdadero amor.

    Saludos...

    ResponSuprimeix
  3. Espero que sigui un bon record, els dolents, no cal que els tinguem eternitzats.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. El primer no té anteriors, això el fa únic.

    ResponSuprimeix