dijous, 4 d’octubre de 2012


Van ser quatre els cops
-una vida-
que una lluna tafanera
-com la que em mira avui-
va ser l'únic testimoni
d'aquells dies on tu i jo
vam ser un,
- dins la cova-, 
on ens vam estimar
com mai abans... ni després,
aïllats de tot,
aliens a tot;
a recer del món.

El sol -creador d'ombres-
va reflectir en els teus ulls,
el què els teus llavis van callar.

Ara, el nostre secret només reviu
les nits on abrigada pel silenci
aixeco el cap i la lluna -serena-
il.lumina la meva mancança de tu.

15 comentaris:

  1. Caram, una història d'amor dins una cova a la llum de la lluna (oh!!!)...Conscient del secret, la blanca amiga, fa que de tant en tant puguis reviure un record tan especial per tu...
    Petons.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M.Roser, la lluna la blanca amiga, sí, i tu un Sol que sempre il.lumina, gràcies per ser com ets i per ser-hi sempre. Un petó de tardor.

      Suprimeix
  2. Què deu ser el que els ulls van dir i els llavis van callar?

    ResponSuprimeix
  3. Ens abracem, com ahir,
    però avui- i tu ho saps-,
    l'abraçada és un adéu.


    noies sou unes curioses ;) !!!!

    ResponSuprimeix
  4. Per cert, un detall posa "abrigada"...jo només suposo que va veure ella en els ulls que no gosaven mirar-la...potser fins i tot no mira la lluna amb bon record...tal vegada el temps ha borrat els sentiment més alts i més baixos, i s'ha tornat en un record neutre...

    ResponSuprimeix
  5. Jo crec que el que deuria veure és por d'un mateix i cobardia per afrontar la vida ;-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. a vegades fins i tot per ser cobard s'ha de ser molt valent...

      Suprimeix
  6. Ets un crack! M'encanta el vers "el sol - creador d'ombres-"
    Tot i que no sempre et comento, a vegaddes perquè no sé què dir, a vegades perquè no acabo d'entendre els teus poemes, saps que et segueixo i m'encanten!

    Petons

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rachel, mira que ets maca! :) m'agrada molt que em llegeixis, escolta...un secret...no tenen res a entendre, només son mots i mots que volen viure junts un moment. Un petó ben gros!!

      Suprimeix
  7. tot se'n va però queda el record...i la Lluna.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. sempre quede quelcom si sabem cercar...i la Lluna...també :)

      Suprimeix