dimecres, 10 d’octubre de 2012

Buides, plegades, o trencades,
una dins d'una altra i d'una altra,
soles, o en piles, aquí i allà,
residus amb els quals convius,
receptacles buits del passat,
claus de cartró?

Les juntes de les rajoles t'aclaparen,
immòbils, fredes, cruels
en la seva mancança de sentiments,
simples en la seva presència,
simples en essència,
reixes de ciment?

Pense i repenses
mentre oblides l'objectiu
et canses del que no fas
i no fas més de pur cansat,
divagues obvietats,
incapacitat?

10 comentaris:

  1. Rafael, no m'imagino pas unes rajoles amb sentiments, he,he..
    Jo sempre em canso del que faig, i per això divago quan ja no puc més...
    Petons.

    ResponSuprimeix
  2. això sempre m'ha passat a mi, alguns diuen que això passa als molt llestos, en el meu cas diria que "dispers", .Un petó M.Roser

    ResponSuprimeix
  3. Amb les 3 setmanas que he tingut que fer de repós, las rejoles del meu pis y les parets ja veia dibuxos,animals, cuadros, i tantes coses més que semblaba un tunel que no se acababa mai.
    Així que a mirar les del carrer per no sentir aquesta impotencia.

    ResponSuprimeix
  4. Sí tens raó, molta..ep! aqui fora veig que no només hi han rajoles...haig d'explorar :)

    ResponSuprimeix
  5. Apa quin tip de pair els teus poemes! Això e passa per connectar-me poc últimament.
    Ja ho saps però Rafael que ets el meu mestre, encara que a vegades no comenti gran cosa o res. Sempre tanco la porta aprenent coses.
    ....et canses del que no fas i no fas més de pur cansat... sembla la meva ànima bessona aquest :)))

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Apa! mira que ets maca :) jo no sóc mestre de res, aisss les ànimes bessones, saps una cosa sí és universal, els sentiments...això ens fa iguals molts cops, jo també et llegeixo, ara em costa moltissim comentar aa tu i a tothom...vergonyá :)

      Suprimeix
  6. Debilidades mundanas...

    Saludos, Rafael. Buen día.

    (Confió en el traductor...)

    ResponSuprimeix