dissabte, 27 d’octubre de 2012

Fins sempre.

Amb dedicació i sense ella,
la teranyina de la vida et transforma,
canvies, mentre, amb delit o desgana, l'omples.
Els teus pensaments busquen imatges,
pensaments oblidats que saps desitjats...
ells mateixos es descarten,
i continua teixint, res desapareix,
cada cop més envoltat
saps que ets tot
per sempre,
el mateix, com sempre
i tan diferent.

6 comentaris:

  1. Todo se transforma, también nosotros...

    Que tengas buen día, Rafael.

    ResponSuprimeix
  2. I un dia potser et preguntes si tu i aquella persona que recordes sou realment el mateix...

    ResponSuprimeix
  3. Som realment els mateixos?...sí, oi?

    Somos realmente los mismos?...si, verdad?

    ResponSuprimeix
  4. Segur que els entrebancs de la vida ens canvien, i de vegades ens costa refer amb el pensament imatges que sabem que eren plaents...
    Som els mateixos, però potser les mirades dels altres ens veuen diferents...
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  5. jo crec q l'essència d la persona és la mateixa però enriquida amb totes les vivències i per tant sí q hi ha un canvi substancial... com deia el poeta "nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos"...

    bona nit

    ResponSuprimeix
  6. Un es veu igual que sempre, però la realitat es que es va canviant, i sort d'això, si tota la vida fossim els mateixos no evolucionaríem.

    ResponSuprimeix