dimarts, 16 d’octubre del 2012

Aquella fina linia. I de XX.

Batecs freds, sords,
captius del metall,
oblidats per viure
conviuen amb tu,
purs, innocents.
Sense retorn.
Publicat per a

6 comentaris:

  1. Rosa Isabel17 d’octubre del 2012, a les 0:09

    Batecs de metall? El só d'un instrument que rememora un amor sense retorn?

    ResponElimina
  2. Luna17 d’octubre del 2012, a les 3:41

    Que difícil es mantener esa fina línea...

    Saludos, Rafael.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals17 d’octubre del 2012, a les 13:18

    Amb mi també hi conviuen batecs així, abstractes, cristal·lins, que el viure oblida.

    ResponElimina
  4. M. Roser17 d’octubre del 2012, a les 20:08

    Però sempre són ben vius a la teva memòria...
    Petons.

    ResponElimina
  5. Drapaire de mots17 d’octubre del 2012, a les 22:47

    :))

    ResponElimina
  6. Rafael Meyerhofer19 d’octubre del 2012, a les 18:25

    Sí, a vegades qualsevol cor daurat pot viure tirat dins d'algun calaix oblidat sense bategar.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)