dimarts, 16 d’octubre del 2012

Aquella fina linia. I de XX.

Batecs freds, sords,
captius del metall,
oblidats per viure
conviuen amb tu,
purs, innocents.
Sense retorn.

6 comentaris:

  1. Batecs de metall? El só d'un instrument que rememora un amor sense retorn?

    ResponElimina
  2. Que difícil es mantener esa fina línea...

    Saludos, Rafael.

    ResponElimina
  3. Amb mi també hi conviuen batecs així, abstractes, cristal·lins, que el viure oblida.

    ResponElimina
  4. Però sempre són ben vius a la teva memòria...
    Petons.

    ResponElimina
  5. Sí, a vegades qualsevol cor daurat pot viure tirat dins d'algun calaix oblidat sense bategar.

    ResponElimina