dijous, 15 de desembre del 2011

Caleidoscopi.

Mires pel forat
del caleidoscopi desitjat
i el món que esperaves 
no se't revela,
i l'estabelles contra el terra.


Potser, només potser,
podies haver provat de fer-ho
amb el llum encès.

8 comentaris:

  1. Potser, no més potser ,ni amb els llums ensesos troven el món que esperem.

    Bon Nadal amic i una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. No hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure...

    ResponElimina
  3. Ben cert, el món que esperàvem ja no existeix, i encara no sabem on anirem!

    ResponElimina
  4. Estavellar-se sempre és necessari per aprendre, no? Sense açò no creixeríem com a persones i seríem éssers estàtics.

    Moltes gràcies per haver passat i comentat el primer capítol del meu relat, Rafael :)

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Hola Pakiba, nena, bon nadal però tranquil·la que ja ens tornarem a llegir abans.

    Jordi, sempre i que no falti :)

    Helena... ni un burro a tres passes

    Rosa Isabel... anirem... anirem... serà un viatge llarg

    Miss Yuste el problema d'aprendre tant a base d'estavellar-se és que al final no pots gaudir del màster... continua escrivint :) per cert, no et tenia de seguidora ja???

    ResponElimina
  6. Simplement dir que...aquest m'encanta!
    (Amb la llum adequada tot es veu millor) però a vegades no la trobo... :(

    Petons blocaires!

    ResponElimina
  7. Potser ens compliquem la vida, si ho podem arreglar només prement l'interruptor del llum...
    M. Roser

    ResponElimina