dilluns, 27 de desembre del 2010

Fins i tot l'aire

Esgotat,
en un bucle
sense fi aparent,
provo de treure el coll
de l'aigua,
però fins i tot l'aire és líquid.

La meva boca,

ara un llac
sense paraules,
espera retrobar-te
nedant en el
reflex de la lluna.

divendres, 24 de desembre del 2010

diumenge, 19 de desembre del 2010

Esperança

Colpida i pietosa,
la meva ombra
dibuixa l'estàtua
d'estelles de sal
que ara sóc jo,
amb l'esperança
que,
fent-hi nit,
la teva nua humitat
em faci renéixer.

dijous, 16 de desembre del 2010

Tarda de diumenge

Microscòpic,
el ratolí
xerrica pels racons,
mentre l'estranya munió
de gats taronges,
turqueses i daurats
miren a una altra banda,
enfitats...o...
potser temerosos.
Alhora, dolçament,
la mestressa,
feta un vuit,
absorta,
tira línies
amb la mirada
tot buscant maletes perdudes,
asseguda sobre el mar
i flanquejada pel sol.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Xifrers

El savi jardiner,
amb cor de lleó,
podava i donava forma
sense descans
al fruit del seu desig.

Tant ho va fer,
que aquest
no es va atrevir a brotar,
sinó que va morir,
això sí, però, bellament convertit
en un magnífic res...
universal i caduc com ell.

dijous, 9 de desembre del 2010

ulls vegetals

Recolzat en un diminut
castells de cartes,
l'insignificant tucà,
amb els seus amorosos
ulls vegetals,
guaitava la immensitat,
calibrava i meditava
on va errar,
ignorant de la fragilitat
del món que l'envoltava,
feliç, orgullós, confiat,
incapaç, però,
d'aprendre dels seus errors.
El seu acromàtic plomatge,
lluny d'ajudar-lo,
l'empenyia sempre
al desastre.

divendres, 3 de desembre del 2010

Erebus

Parets blanques,
i una finestra negra.
Dins de casa,
la buidor
m'aclapara
i, fora,
ara, de nit,
no hi veig
res de res.
Potser
res no hi ha ja,
i tot s'ha fos ,
com la gebrada
del meu grèvol
a qui els pit-roigs
han despullat
de tot fruit.
Parets blanques,
buides,
com jo,
reflectit i,
enmirallat,
sense més,
en la negror
de la finestra.

Potser sóc
això...
un reflex,
sense més.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Morpheus

Ombres sense ulls
claven la mirada
en els meus ulls
sense ombra.

Corro i batego,
però romanc
immòbil,
amarat,
aclaparat per
un aroma que no
tant sols
impregna els
meus narius,
sinó que banya
la meva pell
i s'hi endinsa,
em travessa,
m'esfilagarsa,
m'esquinça,
mentre em sutura,
em sargeix,
em voreja,
em penetra
i em fa renéixer.

Ara, els meus ulls
són ombra i
les ombres tenen
ulls.

Descanso.

divendres, 26 de novembre del 2010

Comiats

Fluidament,
amb un ritme marcat
només pel caprici
insolent de la gravetat,
la meva sang ,lliure
vermella,llunyana,
s'escola,
sense mirar enrere,
mentre jo,
ductilment, em fonc
i m'instal·lo en un mon
on ara tot té colors
i olors a taronges i llimones

dimecres, 24 de novembre del 2010

Cercles

oblidat carrusel
de sensacions
i sentiments...
els d'un jove
que ja no ho és,
enlluernat
pel mai vist abans
en un cercle viciós,
voltant i voltant
fins la frapant
separació.

Aparador

Sempre hi sóc,
(quan hi sóc)
a l'aparador,
que, com jo el veig,
no és per ser mirat
sinó per poder
guaitar, sentir, explorar
el món de fora
des de la seguretat
del cau.
Veure com es mou,
continu,veloç,etern,
absurd...
i jo miro,miro,
i miro,
i torno a mirar
tot aquest magnífic
ventall de detalls.

Sabeu?
he travessat el vidre,
vull moure'm i ser vist.
Ara m'observo
a mi mateix
i somric.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Esperança

Colpida i pietosa,
la meva ombra
dibuixa l'estàtua
d'estelles de sal
que ara sóc jo,
amb l'esperança
que, fent-hi nit,
la teva
nua humitat
em faci renéixer.

Impossible



El nou vent
s'entesta a
fer-me desitjar
la lluna d'ahir,
oblidada darrere
tantes planxes d'acer...

¿Tal vegada
podria conquistar
el teu passat
i, així,
tancar el cercle?

dilluns, 22 de novembre del 2010

Despertars

Em rebolcaré
en les onades
lascives
vespre rere
vespre...
fins a deslliurar-me
de la feixuga carcassa
que m'ofega.
Moment llunàtic,
instant
predestinat,
tortuós final.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Magnituds



Busco i remeno
fins trobar satisfacció
en un joc tan difícil
com el fràgil caminar
d'una nena
feta d'ambre
que, distreta,
cerca el carregador
per donar
impossibles energies
al vell cavall
de cartró
amb rodes,
de color blau,
mentre xucla
d'un biberó
de paper
i plora, punyent,
perquè encara
té gana
i la tetina
feta de fusta
no raja.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Miralls

El teu reflex
em dóna l'esquena
mentre els teus ulls,
àvids,
s'enmirallen
en la suor
que em regalima
pit avall...

dijous, 18 de novembre del 2010

Il.lusió

Amb el desig
d'un mati de reis,
els meus dits juguen
a descobrir
tots els camins
dels teus cabells
i la meva 
llengua, tafanera,
paseja per
tots els plecs del teu cos.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Desolació

Flagrant solitud,
en mig de tot
però enlloc,
sota els núvols
sense pluja,
amb l'única companyia
dels goluts pelicans
i del brogit del mar.
Sol,
movent-me
cap enlloc.

dijous, 30 de setembre del 2010

Saltimbanqui


tot el dia dins teu...
jugo delerós
en el teu jo més profund,
allà on els somnis
deixen de ser-ho
i esclaten.

Feres,domadors
i acròbates m'acompanyen.
Portals impossibles
m'indueixen a pujar
a un tren sense horaris
amb parada final
al teu desig.

Petjades

Sol,
els mateixos camins
són diferents,
d'una grisa
buidor.
Ja no plou,
però tot
és encara ben moll.

dimecres, 29 de setembre del 2010

Alquímia

Evaporant el meu jo,
condensant-lo gota a gota
i baixant en espiral,
sol per l'alambí,
conformo una dosi
llesta per inocular-te.

Golut

Glopejo amb delit
l'aura del teu ésser,
tot un doll de sentits
esmolats, cridaners
i confiats que,
com el xumet oblidat,
m'apaivaguen.

dimarts, 28 de setembre del 2010

Camins

Cap a tu.
Nu, sense urgències,
acaronant el desig
contingut del futur.
A quatre mans,
cap a tu.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Tu.

Dibuixo el teu cos
amb el moviment
dels meus iris,
que reflecteixen
el perquè del meu desig.
                              
Tinc somnis sense son,
el meu somni ets tu.

dijous, 16 de setembre del 2010

Aquàtic

Ones sonores
de càlida cadència
travessen el nostre univers blau
i reboten en el bell escafandrista,
com el llastimós bram
d'una balena loquaç.

Canvia la cançó,
però l'escafandrista
roman immòbil,
al costat del seu tresor,
al fons de la peixera,
impassible...
orgullós en un núvol de bombolles
i peixos multicolors.