diumenge, 27 de maig del 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. IX de L

Els meus braços
ja no recorden la gelor
del vent d'ahir.

Les aigües flueixen
i la memòria del sòl
les reuneix al mar.

dissabte, 19 de maig del 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. VIII de L

En cada vers, en cada poema,
en la rutina del dia a dia
i en la dels dies especials,
en els retrobaments i en les absències,
t'adones que l'origen del teu mal

és, simplement, tu mateix.

dijous, 10 de maig del 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. VII de L

Ballo, volo, escupo fogueres dialèctiques
que, avui, l'eco distorsionador
m'ha retornat amb un somriure maligne.
No dono crèdit;
he enmudit, millor; 
no vull tenir-me en mal concepte.
Ara, parlo al meu interior,
belles paraules que tu entens bé,
mentre escolto com la humanitat
envaeix amb el seu alè
la meva essencialitat sense màcula,
incapaç de ferir-se de nou.

dissabte, 5 de maig del 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. VI de L

No hi baixava des de petit, al soterrani,
-llavors, sempre advertit del perill.
Les escales parlen entre elles -gemeguen.
Fosc, humit, vell, els tresors que recordava
no copsen la meva atenció, ja no ho són.
Al fons, però, el desig d'allò prohibit continua intacte.


Obro la tapa del pou i baixo,
mentre les meves mans
acaronen el rovell dels esglaons;
ara, el replanet del motor; 
a sota, la cambra on aquells s'havien amagat.
Les ombres i la remor del silenci em criden
i m'endinso pel passadís,
 que sempre s'estreny,
que m'envolta,
que m'abraça. 
La terra em reconeix,
em fa coixí,
em fa seu.


I el somni germina.