Morpheus

Ombres sense ulls
claven la mirada
en els meus ulls
sense ombra.

Corro i batego,
però romanc
immòbil,
amarat,
aclaparat per
un aroma que no
tant sols
impregna els
meus narius,
sinó que banya
la meva pell
i s'hi endinsa,
em travessa,
m'esfilagarsa,
m'esquinça,
mentre em sutura,
em sargeix,
em voreja,
em penetra
i em fa renéixer.

Ara, els meus ulls
són ombra i
les ombres tenen
ulls.

Descanso.

Comiats

Fluidament,
amb un ritme marcat
només pel caprici
insolent de la gravetat,
la meva sang ,lliure
vermella,llunyana,
s'escola,
sense mirar enrere,
mentre jo,
ductilment, em fonc
i m'instal·lo en un mon
on ara tot té colors
i olors a taronges i llimones

Cercles

oblidat carrusel
de sensacions
i sentiments...
els d'un jove
que ja no ho és,
enlluernat
pel mai vist abans
en un cercle viciós,
voltant i voltant
fins la frapant
separació.

Aparador

Sempre hi sóc,
(quan hi sóc)
a l'aparador,
que, com jo el veig,
no és per ser mirat
sinó per poder
guaitar, sentir, explorar
el món de fora
des de la seguretat
del cau.
Veure com es mou,
continu,veloç,etern,
absurd...
i jo miro,miro,
i miro,
i torno a mirar
tot aquest magnífic
ventall de detalls.

Sabeu?
he travessat el vidre,
vull moure'm i ser vist.
Ara m'observo
a mi mateix
i somric.

Esperança

Colpida i pietosa,
la meva ombra
dibuixa l'estàtua
d'estelles de sal
que ara sóc jo,
amb l'esperança
que, fent-hi nit,
la teva
nua humitat
em faci renéixer.

Impossible

El nou vent
s'entesta a
fer-me desitjar
la lluna d'ahir,
oblidada darrere
tantes planxes d'acer...

¿Tal vegada
podria conquistar
el teu passat
i, així,
tancar el cercle?

Despertars

Em rebolcaré
en les onades
lascives
vespre rere
vespre...
fins a deslliurar-me
de la feixuga carcassa
que m'ofega.
Moment llunàtic,
instant
predestinat,
tortuós final.

Magnituds

Busco i remeno
fins trobar satisfacció
en un joc tan difícil
com el fràgil caminar
d'una nena
feta d'ambre
que, distreta,
cerca el carregador
per donar
impossibles energies
al vell cavall
de cartró
amb rodes,
de color blau,
mentre xucla
d'un biberó
de paper
i plora, punyent,
perquè encara
té gana
i la tetina
feta de fusta
no raja.

Miralls

El teu reflex
em dóna l'esquena
mentre els teus ulls,
àvids,
s'enmirallen
en la suor
que em regalima
pit avall...

Il.lusió

Amb el desig
d'un mati de reis,
els meus dits juguen
a descobrir
tots els camins
dels teus cabells
i la meva 
llengua, tafanera,
paseja per
tots els plecs del teu cos.