dimecres, 1 de maig del 2013

Bocins de vida.


T'endinses més i més,
avances sense por,
-refiat tal vegada- dels bocins de pa que deixes enrere,
els mateixos que  has menjat a cremadent després de voleiar-los,
el bosc no té sortida, ho saps,
voldries ser Ícar, però mai volaràs, no és  a la teva naturalessa.
Proves de resseguir les passes que amb tanta goluderia has esborrat,
comprens que el passàt ja no hi és,
i que tornes a tenir fam.