dimecres, 1 de maig del 2013

Bocins de vida.


T'endinses més i més,
avances sense por,
-refiat tal vegada- dels bocins de pa que deixes enrere,
els mateixos que  has menjat a cremadent després de voleiar-los,
el bosc no té sortida, ho saps,
voldries ser Ícar, però mai volaràs, no és  a la teva naturalessa.
Proves de resseguir les passes que amb tanta goluderia has esborrat,
comprens que el passàt ja no hi és,
i que tornes a tenir fam.
Publicat per a

17 comentaris:

  1. Alba1 de maig del 2013, a les 19:37

    Tornar a tenir gana és una bona senyal no?? :))

    ResponElimina
  2. M. Roser1 de maig del 2013, a les 21:12

    M'agrada que hagis d'edicat el dia del treball, a regalar-nos un poema...
    Si busquem bé, sempre podrem trobar una escletxa entre la frondositat del bosc, par poder-ne sortir.
    Malgrat tot, la vida sempre ens dóna segones oportunitats i deixem el passat enrere.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Rosa Isabel2 de maig del 2013, a les 12:11

    Malgrat tot, estàs allà on volies anar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael Meyerhofer2 de maig del 2013, a les 12:15

      i allà on ets, saps que és el teu lloc...i els coloms no han menjat els bocins...ho has pogut fer tu mateix, feliç de retrobar-te Rosa Isabel.

      Elimina
  4. Unknown2 de maig del 2013, a les 13:48

    Ei! Estàs fet un artista!

    ResponElimina
  5. Rafael Meyerhofer2 de maig del 2013, a les 15:57

    Això tu, tot bé a Girona?, una abraçada.

    ResponElimina
  6. Rosa Isabel19 de maig del 2013, a les 19:29

    Se t'ha atorgat el guardó "Versatile blogger", un reconeixement de blocaire a blocaire, si tens a bé acceptar-lo. Felicitats pel teu treball. Pots consultar les bases a murallesilturo.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael Meyerhofer20 de maig del 2013, a les 11:16

      el reconeixement més gran k tinc s k una dona com tu em llegeixi...un petó :)

      Elimina
  7. Núria Talavera20 de maig del 2013, a les 9:46

    Aquest bosc que descrius -o més aviat no descrius- fa por... és un poema inquietant... en la teva línia :)

    ResponElimina
  8. Rafael Meyerhofer20 de maig del 2013, a les 11:14

    ...inqinquietant és viure sol com un cuc,, boscos...montanyes....ja va escriure el benvolgut Lovecraft aquell ...En la montañas de la locura....linea?....bueno diguem k estic on shape.... et va agradar l'esboç del que serà el meu últim poema?...de la a a la z....i a cascarla k deia el poeta ;)

    ResponElimina
  9. Imma Cauhé26 de maig del 2013, a les 13:34

    Un a vegades te anhels del que hauria pogut ser si...
    Pero els camins es van decidint a cada instant i ja no es pot tornar enrera.

    ResponElimina
  10. Rafael Meyerhofer26 de maig del 2013, a les 15:19

    Ni ganes :)

    ResponElimina
  11. Núria Talavera30 de maig del 2013, a les 22:09

    Quina enveja tenir les idees tan clares i els camins tan decidits... jo em faig vella i com més gran més dubtes

    ResponElimina
  12. Montserrat Llagostera Vilaró6 d’octubre del 2013, a les 22:06

    Hola
    He trobat aquest blog i m´agradan aquets Poemes.
    Amb el teu permís m´hi quedo de seguidora
    Salutacions desde Valencia, Montserrat.

    ResponElimina
  13. Lincoln Madison17 d’octubre del 2013, a les 10:51

    Vanity numbers have brought an interesting revolution in many settings. Their main distinctive feature is the fact that the digits used are not generated at random as has been the case with phone numbers for a long time. Read this Toll Free Numbers

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)