T'endinses més i més,
avances sense por,
-refiat tal vegada- dels bocins de pa que deixes enrere,
els mateixos que has menjat a cremadent després de voleiar-los,
el bosc no té sortida, ho saps,
voldries ser Ícar, però mai volaràs, no és a la teva naturalessa.
Proves de resseguir les passes que amb tanta goluderia has esborrat,
comprens que el passàt ja no hi és,
i que tornes a tenir fam.
Tornar a tenir gana és una bona senyal no?? :))
ResponEliminaSí sempre ;)
EliminaM'agrada que hagis d'edicat el dia del treball, a regalar-nos un poema...
ResponEliminaSi busquem bé, sempre podrem trobar una escletxa entre la frondositat del bosc, par poder-ne sortir.
Malgrat tot, la vida sempre ens dóna segones oportunitats i deixem el passat enrere.
Petonets.
Un petó M Roser, la flor més bonica del meu jardí.
EliminaMalgrat tot, estàs allà on volies anar.
ResponEliminai allà on ets, saps que és el teu lloc...i els coloms no han menjat els bocins...ho has pogut fer tu mateix, feliç de retrobar-te Rosa Isabel.
EliminaEi! Estàs fet un artista!
ResponEliminaAixò tu, tot bé a Girona?, una abraçada.
ResponEliminaSe t'ha atorgat el guardó "Versatile blogger", un reconeixement de blocaire a blocaire, si tens a bé acceptar-lo. Felicitats pel teu treball. Pots consultar les bases a murallesilturo.blogspot.com
ResponEliminael reconeixement més gran k tinc s k una dona com tu em llegeixi...un petó :)
EliminaAquest bosc que descrius -o més aviat no descrius- fa por... és un poema inquietant... en la teva línia :)
ResponElimina...inqinquietant és viure sol com un cuc,, boscos...montanyes....ja va escriure el benvolgut Lovecraft aquell ...En la montañas de la locura....linea?....bueno diguem k estic on shape.... et va agradar l'esboç del que serà el meu últim poema?...de la a a la z....i a cascarla k deia el poeta ;)
ResponEliminaUn a vegades te anhels del que hauria pogut ser si...
ResponEliminaPero els camins es van decidint a cada instant i ja no es pot tornar enrera.
Ni ganes :)
ResponEliminaQuina enveja tenir les idees tan clares i els camins tan decidits... jo em faig vella i com més gran més dubtes
ResponEliminaHola
ResponEliminaHe trobat aquest blog i m´agradan aquets Poemes.
Amb el teu permís m´hi quedo de seguidora
Salutacions desde Valencia, Montserrat.
Vanity numbers have brought an interesting revolution in many settings. Their main distinctive feature is the fact that the digits used are not generated at random as has been the case with phone numbers for a long time. Read this Toll Free Numbers
ResponElimina