dissabte, 25 de febrer del 2012

Sucre amarg.

Visc dins un món fet 
de vidre de sucre
- fosc, cremat, amargant;
però acarono en secret
un fil transparent, 
una sirga cap
al teu xiuxiueig calent.

dimecres, 22 de febrer del 2012

Llac.

Un llac dins un tronc
m'atura el món i , forçats,
els ulls clucs escolten
el goig de l'aigua en moviment
mentre el present roman immòbil.
Voldries fer-ne llar,
però el tronc es podreix
i el món és el que veus, un tronc corcat,
i la tristor de l'aigua en moviment.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Més enllà.

Dins el niu,
tot té l'olor de la mandarina
acabada de collir de l'arbre.
Dins teu,
em sento dalt d'un trapezi,
a punt de caure,
balancejat pel soroll del silenci.


Gronxa'm més enllà del niu,
més enllà de la remor,
més enllà del batec del teu cor.


Gronxa'm, amor, més enllà de l'infinit.

diumenge, 19 de febrer del 2012

dijous, 16 de febrer del 2012

llàgrimes.

Em meravelles, si més no,
com aquell antic marc de porta
que encara plora resina 
tot i que les seves últimes fulles
van ser fer ombra als discursos republicans;
m'entristeix veure les alesnes, puntells
i tants altres estris ja vells quan jo era nou
sense les mans que les feien viure.
Gaudeixo en privat d'aquests regals,
petons de la quotidianitat passada
a la meva memòria present i enyorada.

dimecres, 15 de febrer del 2012

indecisió.

Els cims esglaiats
m'aboquen a l'abisme
de la terra que es desferma
i no rodolo, jo no,
m'instal.lo al limb
de les decisions impossibles,
en la llunyania de la raó.

dijous, 9 de febrer del 2012

Una bestiola immunda.

Ja res no és el que sembla
i dins les nostres inquietants ombres
les orquídies són cards immunds
que s'aixequen amenaçadors 
com les tempestes que estellen 
les lleixes de les finestres.
Les teves mans suplicants,
imploren l'ajut de les meves,
esmolats rasclets gelats
que t'esgarraparan l'ànima.

dissabte, 4 de febrer del 2012

Tan llunyà

Vam albirar l'edelweiss;
el cim, però, una il.lusió.
De tornada al camp base
el sol fuig de mi, em tem.
tu et vas quedar allà a dalt,
i jo ara sóc això, penombra.