No m'imagino un món de vidre de sucre, fet de totes aquestes coses tan negatives...Però si el veus així, potser val més que es fongui, no t'estimbaràs. Com diu la Núria la sirga t'ajudarà... Fins que el puguis refer i el vegis lluminós i dolç!!! Bona setmana.
A tu el que et passa es que estimes com una mala cosa ,l'amor en si mateix i per aixòs ets qui ets sino fores unaltre ,un plural , un "Vicente" i no un singular com ets.Amen!
No oblidis que el sucre
ResponEliminatot i disfressat
és ple de dolcesa
i no és gens amarg.
algun cop enganya
per dur-te de cap.
ep! un poema, m'encanten els comentaris així, què inspirat,gràcies!
ResponEliminaun món fet de vidre ha de ser molt fràgil... per sort, també tens una sirga que et pot sostenir en els moments difícils, aprofita-la doncs!
ResponEliminaun petó
a vegades els fràgils som uns mateixos i no som capaços d'agafar-nos amb la força suficient a una bona sirga amiga
EliminaNo m'imagino un món de vidre de sucre, fet de totes aquestes coses tan negatives...Però si el veus així, potser val més que es fongui, no t'estimbaràs. Com diu la Núria la sirga t'ajudarà... Fins que el puguis refer i el vegis lluminós i dolç!!!
ResponEliminaBona setmana.
el sucre, una vegada s'ha enfosquit ja no es pot tornar a aclarir... sort que sempre podem tornar a cuinar :)
EliminaA tu el que et passa es que estimes com una mala cosa ,l'amor en si mateix i per aixòs ets qui ets sino fores unaltre ,un plural , un "Vicente" i no un singular com ets.Amen!
ResponEliminatu sí que ets especial! i a cada comentari que em fas ho refermes... bentrobat! :)
EliminaUis, un món de sucre, brillant, dolç i fràgil... massa bonic per ser veritat... almenys ens dónes dosi de veritat amb el teu poema
ResponEliminahola carina, benvinguda, ja saps, el sucre en excès fa càries :)
Elimina