Vam albirar l'edelweiss; el cim, però, una il.lusió. De tornada al camp base el sol fuig de mi, em tem. tu et vas quedar allà a dalt, i jo ara sóc això, penombra.
Les il·lusions sovint són difícils d'aconseguir, són com miratges... Estàs tan decebut de no haver pogut abastar-la, que fins i tot espantes al sol No et desanimis, l'edelweiss, continua allà al cim...i potser un altre dia! Petons,
Em recorda la caverna de Plató. Sense que ni el que n'és fora ni el que torna a la foscor se n'hagin sortit.
ResponEliminaQui es queda a dalt, a soles, sent la penombra igualment per molt sol q li toqui.
ResponEliminaÉs trist però m'agrada!
Petons
Les il·lusions sovint són difícils d'aconseguir, són com miratges...
ResponEliminaEstàs tan decebut de no haver pogut abastar-la, que fins i tot espantes al sol
No et desanimis, l'edelweiss, continua allà al cim...i potser un altre dia!
Petons,
Hi ha qui no pot renunciar al cim i a la llum, per dur que sigui.
ResponEliminaSegur que un altre dia conseguirás arribarí.
ResponEliminaLa penombra és un bon estadi per a la poesia. De totes maneres, si el jo s'allunya del focus de llum, segur que la zona de penombra disminuirà :)
ResponEliminaNomés puc dir que els cims són massa alts per anar pujant i baixant...Sílvia, benvinguda :)
ResponElimina