Un llac dins un tronc
m'atura el món i , forçats,
els ulls clucs escolten
el goig de l'aigua en moviment
mentre el present roman immòbil.
Voldries fer-ne llar,
però el tronc es podreix
i el món és el que veus, un tronc corcat,
i la tristor de l'aigua en moviment.
El tronc corcat de l'orgànic, de l'empatia; la tristor de l'aigua en moviment, del llac, cristal·lina, per l'altre costat: el món que veus.
ResponEliminaMóns...
EliminaPerò aquesta tristor han de deixar i seguir l'aigua en moviment.
ResponEliminal'aigua que sempre sigui viva!
EliminaLa mateixa cosa es pot veure de manera contraria, tot depent de l'estat d'ànim que un es troba. espero que sempre veigis amb goig l'aigua amb moviment.
ResponEliminala calma de les aigües moltes vegades només serveix per reflectir la nostra cara de babaus!
EliminaPotser es pot evitar que el tronc es podreixi... aleshores la remor de l'aigua en moviment, serà un goig que esvairà la tristesa, i el tronc esdevindrà una llar...
ResponElimina...on la tristesa esvaida només serà el record d'un tronc que les aigües van arrencar un dia de pluges
EliminaMolt bonic, salutacions des de Lleida, gràcies per la visita de l'altre dia, de tan en tan et vinc a veure encara que no et comenti. La poesia no és el meu fort, però sempre és agradable llegir-te,arreveure :)
ResponEliminaGràcies a tu ...un secret la poesia tampoc és el meu fort.... :)
EliminaNo se si cal deixar cap comentari! No em canso de llegir-te! Per tant jo et compraria si algun dia decideixes editar els teus poemes.
ResponEliminaCal, i tant que cal!...no publicaré mai, sóc massa comerciant per pagar-me un llibre jo , i ningú me'l publicarà...amb bon criteri :)...ara si fos el cas a les bones i fidels lectores que tinc no cal dir que us el regalaria. :)
EliminaL'aigua en moviment, canvia de forma constantment. De la mateixa manera ho pot fer la tristor, i el tronc, encara que a vegades no ho sembli, l'unviers està en moviment constant.
ResponEliminaCada poesia és millor que l'anterior! ;)