dilluns, 20 de febrer del 2012

Més enllà.

Dins el niu,
tot té l'olor de la mandarina
acabada de collir de l'arbre.
Dins teu,
em sento dalt d'un trapezi,
a punt de caure,
balancejat pel soroll del silenci.


Gronxa'm més enllà del niu,
més enllà de la remor,
més enllà del batec del teu cor.


Gronxa'm, amor, més enllà de l'infinit.

7 comentaris:

  1. El soroll del silenci deu ser música celestial!!!

    ResponElimina
  2. uff, més enllà de l'infinit...ben mirat és molt lluny!

    Gràcies.

    ResponElimina
  3. Qué millor que ser gronxat per la persona amada.

    ResponElimina
  4. és preciós, Rafael. Potser sí q l'infinit és molt de temps, xò ara em poso cursi, tan de bo algú em dediquéssunes paraules així! jejeje

    ResponElimina
  5. Que trist sentir-les i dedicar-les i que et venguin per no res...i amb això anar tiran...

    ResponElimina