Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. III de L

Vesprades rogenques,
 on els sons opacs de l'ocarina
em menen a les parets 
-llàgrimes, fel i fang-
d'aquell pou ocult per les verdisses
al patí oblidat, 
on un dia, jugant, vam caure.

Vaig mirar pel forat
un últim cop fugaç
per recordar com jugaves amb els dofins, 
i esquitxaves 
el sol amb les aigües clares 
dels teus somnis líquids.


El sol ha mort.
Dins el pou, però,
per a mi sempre lluirà esmolat,
com eren els teus gemecs 
quan vaig marxar.

Dins un mon blau fosc, profund, bé, negre. II de L.

El meu  bell cos, cansat,
sac d'ossos, buit receptacle
llençat en un laberint de molsa
i troncs allargassats,
pilars d'un cel color d'aigua estancada...


El meu vell cos, negat de llàgrimes
que regalimen pausadament, tristes,
a la trobada de la humitat fúngica
que la teva roba ha xuclat
amb traïdorenc delit...
Els sucs engendren una llavor primigènia,
un principi i un final, 
la fantasia d'un bri de llum
que germinarà l'horror
allà on un dia vas passejar.

Dins un mon blau fosc, profund, bé, negre. I de L

Crec que m'he tornat
com un de tots els altres
i tinc aquells cucs
que surten de dins el meu cap,
que em repeteixen llefiscosament:
"no tinguis por dels cucs
que surten de dins del teu cap".


I ara que sé que ja sóc 
un més de vosaltres,
em temo que amb els cucs
jo també he marxat.

Emmetzinador

Et desvesteixes 

i confies que et perdonin,

mentre les pells que has mudat

confonen el terra

com tu confons veritat i mentira.

Nu de tota culpa,

la teva innocència 

està llesta per emmetzinar-nos.

petons metàl·lics

Vesteixes les teves millors gales,

descalç a l’oasi, amb un ramell

de dàtils a les mans.

Les palmeres ajocades sota el pes de la neu

besen el gel que endureix les cadenes

que esvaeixen la teva empremta,

i enyores no haver enyorat mai

res ni a ningú.