Hola rafael,gràcies per les teves paraules al meu blog. Avui fa 13 dies que en van operar per astroscopia i tinc que dirte que estic molt bé, vaig surtir de la clínica caminan sense croses ni res despres de unes horas qu,Anime en pases la anestesia,(epidoral), la britat es que ja camino una mica cada dia,pero aixó si en plá i sensa pujar ni baixar escales. Estic fen un tractament de Ozono per reforzar els cartilacs que el metja m'ha recomenat i cre que m'esta anant molt bé. Tu endevant que aixó no es res(bueno para el que no lo pasa).Anim.
Hola Rafael: ets guanyador d'un dels premis Liebster que es concedeixen els blocaires. Naturalment, ets lliure d'accepra-lo o no, hi ha unes bases, que trobaràs al meu bloc: http://murallesilturo.blogspot.com Molta sort i endavant!
Moltes gràcies a totes per els vostres comentaris, tot i que no sóc molt expresiu amb els meus comentaris , vull fer-vos saber que cada paraula que em feu arribar la llegeixo amb delit, com ja he dit algun cop, sou el millor del blog.
per sort tenim una memòria selectiva i si no cal recordar la gelor.... doncs no la recordem!
ResponEliminaAbraçada Rafael!
Segurament és perquè algú t'abraça...El mar ens podria explicar moltes memòries que li han estat confiades...
ResponEliminaPetons.
:)no cal dir res més, "chapeau".
ResponEliminaSi el mar pogues explicar totes les histories no tindrian prou paper,pero la teva m'agrada molt.
ResponEliminaAbraçades.
la memòria és bona si ens ajuda a no tornar a caure en la gelor :-) .
ResponEliminaÉs un poema molt concentrat, poques paraules i molt contingut, és maca la imatge q el terra tingui memòria, així ajuda l'aigua a trobar el seu camí
Hola rafael,gràcies per les teves paraules al meu blog.
ResponEliminaAvui fa 13 dies que en van operar per astroscopia i tinc que dirte que estic molt bé, vaig surtir de la clínica caminan sense croses ni res despres de unes horas qu,Anime en pases la anestesia,(epidoral), la britat es que ja camino una mica cada dia,pero aixó si en plá i sensa pujar ni baixar escales.
Estic fen un tractament de Ozono per reforzar els cartilacs que el metja m'ha recomenat i cre que m'esta anant molt bé.
Tu endevant que aixó no es res(bueno para el que no lo pasa).Anim.
Hola Rafael: ets guanyador d'un dels premis Liebster que es concedeixen els blocaires. Naturalment, ets lliure d'accepra-lo o no, hi ha unes bases, que trobaràs al meu bloc: http://murallesilturo.blogspot.com
ResponEliminaMolta sort i endavant!
La vida és plena de contrastos i ens hem de reforçar si volem sobreviure. Bon poema, Rafael, i felicitats pel premi Liebster. Ja veus que t'estimen.
ResponEliminaMoltes gràcies a totes per els vostres comentaris, tot i que no sóc molt expresiu amb els meus comentaris , vull fer-vos saber que cada paraula que em feu arribar la llegeixo amb delit, com ja he dit algun cop, sou el millor del blog.
ResponEliminaUn petó a totes.
"Les aigües flueixen
ResponEliminai la memòria del sòl
les reuneix al mar."
Quina delicia..
Gàcies per el comentari...benvinguda :)
EliminaCurt,contundent i al final el mar. Molt bonic
ResponEliminaGràcies.
Elimina