que, avui, l'eco distorsionador
m'ha retornat amb un somriure maligne.
No dono crèdit;
he enmudit, millor;
no vull tenir-me en mal concepte.
Ara, parlo al meu interior,
belles paraules que tu entens bé,
mentre escolto com la humanitat
envaeix amb el seu alè
la meva essencialitat sense màcula,
incapaç de ferir-se de nou.
Aixó de parlar al teu interior moltes vegades va molt bé per treure el que portes dins.
ResponEliminaM'agrada.
uno no se aparta de la humanidad,
ResponEliminapero es bueno hablar con nuestro interior
en esos casos
salut amic
però abans d'enmudir, ho has tret tot
ResponEliminaara ja podem mirar cap a l'interior
bon cop de setmana
Ja t'has fet una bona cuirassa? No deixis mai de parlar amb tu mateix, però no t'oblidis que ens agrada molt sentir la teva veu.
ResponEliminaUna abracedeta i bon cap de setmana.
Ui, quina buidada, m'apartaré no sigui que m'arribi algun esquitx d'aquesta foguera dialèctica...Per parlar amb el nostre interior, cal utilitzar sempre belles paraules, sinó no tindria sentit la catarsi...
ResponEliminaI ara et sents bé, fantàstic!!!
Més tranquil.litat?
ResponEliminala tranquil.litat...així és diu un mar de la lluna...que no te aigua, per cert...no, no estic tranquil...continuem doncs...veniu?
ResponElimina