Referència 34: roig passió

Sota el llit de matrimoni,
la grisor de la pols
difumina aquell joc de maletes roig passió
que mai ens va acompanyar
ni va acollir les nostres pertinences.
Uns portanoms verges al mànecs
encara esperen un viatge
que ara ja mai no faran,
i nosaltres només vam viure
l'exotisme d'altres contrades
tot flairant l'aroma
d'una xocolata o d'un cafè.

I després de la pluja...

S'eixuguen
els últims pèlags de nostàlgia,
miralls fugaços on, a vegades,
les nostres ombres se sorprenen
reflectides en aigües tan llunyanes.

Un matí de diumenge

Passejo sota aquesta pluja de dissabte,
freda, grisa, buida, mentre el paraigues,
per inèrcia, prova de mantenir-me eixut.
La vida precipitada que m'esquitxa és freda
com l'acer quirúrgic,i s'apodera de mi
tot endinsant-se fins al propi moll
on altres, abans, han varat les seves il.lusions.
Espera una reacció, però un altre pas segueix l'anterior,
no sembla que res pugui fer-me sortir d'aquesta mecànica
que recordo des de petit, allà, a la porta de la botiga un diumenge.
Penso en els teus ulls, i en les paraules que compartim,
en el que tu voldries, i jo també, i en el que realment sóc...
i això ara ja ho saps.

Tant com t'estimo i t'estimaré quan sàpiga que ja no hi ets,
i com enyoraré abraçar-te ben fort,
tant reflexionaré sota aquesta pluja, tant, sí,
que pararà de ploure, però, en aquell moll...ben calat,
ja no hi haurà cap vaixell esperant...i jo, sol com estaré,
els dies en què els esquitxos mullin els meus vidres
recordaré l'aigua marina que ens va veure un dia néixer.

M'acompanya.

Encenc la llum, i camino,
m'acompanya la meva ombra.
Cansada i tot com està,
no em deixa de banda,
ni em jutja, ni em critica.
M'aturo, ella para quieta.
Premo l'interruptor i la foscor
se l'emporta, descansa, millor així,
demà encara seràs la meva única amiga.

dia mundial de la poesia

Aquesta és la meva aportació al blog del dia mundial de la poesia. Anima't :)


http://diamundialpoesia.wordpress.com/aportacions/rafael-meyerhofer/

passejant amb tu

Espígol al meu palmell,
aquella aroma
d'essència tranquil·la,
grans petiteses,
somriures a trenc d'alba
al cim del turó de la nostra illa,
envoltats de mar...

infidelitat

El teu cos nu,
rosella dins un camp d'ordi,
paladeja el desconcert
dels meus ulls esmolats
que en retallen l'aroma,
mentre sobre el marbre
del vell bufet familiar
ella i jo -inanimats-
vivim feliços
dins el marc.