dissabte, 8 de gener del 2011

Lliurement

El  meu jo,
lliure de gasivitat,
gaudeix d'engrunar-se
perquè la teva petita boca
pugui atipar-se de mi.

9 comentaris:

  1. Això ja va millor...un poc de goig

    ResponElimina
  2. Bona manera de omplir la seva necessitat de tu.

    Una abraçada

    Jo

    ResponElimina
  3. Hola Rafael ,
    tot un plaer poguer gaudir dels teus poemes ,aniré seguint els teus treballs , els trobo fantástics , la poesía m´encanta !

    Salutacions poeta

    ResponElimina
  4. Gaudeixo tant quan el meu amat s'esgronsa amb la meua ànima.

    ResponElimina
  5. Cada cop que mantinc l'alè a frec de la seva boca em sento l'home més feliç del món. Gràcies per les imatges del teu poema. Són molt significatives.

    ResponElimina
  6. Sí, és un plaer donar-me del tot. I benvinguts a tots els nous seguidors i seguidores, ens anirem llegint :)

    ResponElimina