dimecres, 23 de febrer del 2011

Passat.

Dins aquella capsa
de la qual no vaig perdre
les claus, sinó
les ganes d'obrir-la,
m'espera i em plany,
ple de retrets i desesperança,
tot el que un dia
vaig estimar i que,
per guarir-me -no se de què-,
vaig guardar a pany i forrellat
.

8 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Que lindo escribes. Me atrapa la brevedad y la intensidad de tus versos. Y si, es difícil perder las claves del pasado.

    Saludos muchos

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Tot i que podem arribar a oblidar perquè vam decidir tancar-les, crec que val la pena deixar aquestes capses quietes. Ho recomanen les autoritats sanitàries :)

    ResponElimina
  5. M'encanten els teus poemes, són nostàlgics i ens suggereixen histories romàntiques (reals?)...no sé perquè tenim el costum de guardar les coses que ens han fet malt, tot i que sembla que les ignorem. Potser algun dia especialment gris les voldràs tornar a obrir...
    M. Roser

    ResponElimina
  6. De vegades creiem que tanquem el passat amb cadenat, però ell sempre hi és... I sovint la capsa és penyora i malaltia...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies. Hem feia il·lusió perquè hi havia la fira del llibre infantil, i em donava la sensació de que podia ser una bona idea.

    Per cert, aquest poema m'encanta. No vaig perdre les claus, sinó les ganes d'obrir-la. Molt bona frase, m'ha entrat! :)

    Una abrassada

    ResponElimina
  8. Luna, m'afalagues, gràcies.
    Maria, sí, més val fer cas de les autoritats :) jo avui ja he anat a 110.
    M. Roser, gràcies com sempre pel teu magnífic comentari. Sí, tot el que és passat un dia o altre es reviu... sobre els meus escrits, és cert que tenen un punt de nostàlgia... dec ser un romàntic, és cert i on és el límit entre realitat i ficció? :)
    Onatge, dins la meva capsa els vells cromos, els segells, les monedes i aquella figureta de plàstic i algun que altre record més sempre hi viuran... bona nit des de Calella
    Marta, llàstima això del viatge. I què, com ho tens això del disseny de portades de llibres?

    ResponElimina