Sota el llit de matrimoni,
la grisor de la pols
difumina aquell joc de maletes roig passió
que mai ens va acompanyar
ni va acollir les nostres pertinences.
Uns portanoms verges al mànecs
encara esperen un viatge
que ara ja mai no faran,
i nosaltres només vam viure
l'exotisme d'altres contrades
tot flairant l'aroma
d'una xocolata o d'un cafè.
M'agraden els teus esquitxos.Gràcies per seguir-me.
ResponEliminaEns llegim!
M'han fet una mica de pena aquestes pobres maletes que no van ser pas còmplices ni tan sols d'un viatge de noces a llocs exòtics...Però també me n'han fet els seus propietaris, segurament alguna força major els en va privar...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Hola Rafael, estoy usando las maletas rojas ahora...
ResponEliminaHay salpicaduras bellas en tu blog, como este aroma de hoy. Elijo el chocolate.
Saludos grandotes. Muchos.
Mentre la passió no es quedi tan sols en el roig de les maletes, rai..
ResponEliminaPotser hagués estat bé haver plenat les maletes i haver viatjat rodant pel món...potser...però la vida que imaginem, gairebé no és, no serà mai...llavors, aprofitem la vesprada davant d'un bon cafè i d'una bona companyia, no?
ResponEliminasi la passió no acompanya, és difícil complir somnis... i sí... el títol realment original, aconsegueix completar el poema :)
ResponEliminapetó
Lurdscontes :) ens llegim
ResponEliminaM. Roser, a vegades no cal ni una força major, només "petiteses" en el cicle de la vida.
Luna, l'aroma de la varietat, jo ara estic degustant els arpegis de l'aroma d'un cafè
Gregori, la referència 34 tenia data de caducitat
Senyoreta, que corri aquest cafetó :)
Núria, un altre bon títol hagués estat "tu i jo complidors de somnis"