dimarts, 19 d’abril del 2011

H1-3

Amb ull de perdiu,
l'estimada s'adonà
de l'abisme intrús.
Publicat per a

4 comentaris:

  1. Luna19 d’abril del 2011, a les 21:53

    Bonito haiku. Y ella, como la perdiz, atenta al peligro...

    Saludos muchos, Rafael.

    ResponElimina
  2. M. Roser20 d’abril del 2011, a les 21:19

    L'estimada, sempre a l'aguait, intueix el perill,
    el que no sabem és com reaccionarà...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Joan21 d’abril del 2011, a les 10:32

    Despertant dubtes t'ha quedat un h-1 ben rodó.

    ResponElimina
  4. Rafael Meyerhofer24 d’abril del 2011, a les 12:35

    L'estimada...si té la sort de ser-ho reaccionarà ( què bo això que has dit M.Roser ;) ), més val tenir ull de perdiu que ser una pardala, gràcies a tots :)...Joan, et llegeixo molt :) Luna, próximamente como ejercicio iré traduciendo algunos poemas... a ver qué sale.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)