Al bell mig de l'era,
a la vora del lilar,
un cop de vent de grop
crida a la rebel·lia
les fulles seques
que jo havia amansit.
La pluja cau amb força
i ara, elles, lliures
però xopes i sense el tronca la vora del lilar,
un cop de vent de grop
crida a la rebel·lia
les fulles seques
que jo havia amansit.
La pluja cau amb força
i ara, elles, lliures
que les alçava orgulloses,
es podriran en qualsevol racó
mentre jo -aixoplugat-
visualitzo, un cop més,
el preu de la llibertat.
La llibertat per a mi, no te preu :)
ResponEliminaNo et pensis, magazine, la llibertat té un preu molt alt, jo l'estic pagant caríssima :(
ResponEliminaA vegades estem disposats a pagar-lo, el preu de la llibertat i a vegades no...
ResponEliminaMolt bona reflexió.
ResponEliminaUn petó
Rafael, encantada de tornar a ser aquí!!!
ResponEliminaSense llibertat res no és plaent...
El tronc aixecava les fulles orgullós, però primer els havia xuclat la vida, havien col·laborat a l'esplendor de l'arbre, eren com presoneres en gàbies daurades...i ara tot i estar seques, segur que agraeixen el cop de vent que les ha alliberades. Potser es podriran en algun racó o potser no, però el temps que viuran gràcies a la ventada que les ha ajudat a revelar-se, serà una vivència que sempre recordaran quan, malgrat tot, tornin a començar el cicle de la vida.
Petons,
M. Roser
Potser el preu que a voltes ens volen fer pagar per la nostra llibertat -per ser nosaltres mateixos- és el de podrir-nos en un recó?
ResponEliminaAquest poema m'arriba en un moment de reflexió sobre la llibertat. Deixar que una persona que estimes tingui la llibertat de fer allò que vol encara que això impliqui perdre la seva companyia i sofrir en la distància.
ResponEliminala llibertat té un preu, és evident, i sovint provoca vertigen la possibilitat de tastar-la
ResponEliminaen les coses més petites i insignificants, sovint ens trobem amb aquelles sensacions que ens fan assaborir la vida, la llibertat, l'amor...
ResponEliminaun plaer compartir amb tu
fins aviat
joan
em pregunto, què és la llibertat? ser lliure respecte que o respecte qui?
ResponEliminael més difícil, de vegades, és alliberar-nos de nosaltres mateixos...
ser lliure o estar lliure, ser-ne o sentir-se... quina complexitat...
ais, la llibertat... voldria demanar-vos perdó per haver trigat tant a respondre, però sembla que la llibertat s'ha esvaït un cop ha arribat l'estiu. Procuraré no baixar massa el nombre de posts ;)
ResponEliminaRafael Meyerhofer...anónim al meu propi blog...gràcies a blogger :(
És trist però gairebé sempre hi ha algú que perd davant la llibertat, fins a un grapat de fulles rebels paguen car el seu atreviment.
ResponEliminaSalutacions.
Es triste pero casi siempre hay alguien que pierde ante la libertad, hasta un puñado de hojas rebeldes pagan caro su osadía.
Saludos.