Em sorprenc per tantes i tantes
singulars paraules dites en plural
cap a una sola direcció en moviment,
carícies cegues al vent d'un matí
presoner de rocs blancs cerclats de molsa,
guardiana de la pluja d'ahir.
Em sorprenc per tants i tants
pensaments brillantment confosos
cap a mil racons d'ingràvida quietud,
crits visionaris de la llibertat nocturna,
dels marbres polits tancats amb vidre,
companys del viatge d'avui.
Les paraules sempre acaben sorprenent-nos d'una manera o d'una altra.
ResponEliminaM'agraden els teus esquitxos, encara que sovint no dic res.
un esquitx molt críptic, en tot cas, sorprendre's sempre és cosa bona, sigui quin sigui el motiu :)
ResponEliminaEl dia que les paraules i els pensaments ens deixin de sorprendre, la vida serà trista i monòtona...
ResponEliminaparaules que són carícies cegues al vent...
molsa guardiana de la pluja...
visionem llibertats nocturnes...
Petons,
M. Roser
Hola noies :)
ResponEliminaSi voleu que us ho digui...la Núria té raó...és un esquitx ben criptic, però com sempre m'heu ajudat a entendre'l...la vida no pot ser monòtona...s'ha de viure, vivim doncs,
Petons a totes tres :)
Sobre no comentar als altres blocs...jo sóc un desastre...és comenta quan és pot o quan el tema s'escau.
M.Roser com sempre un plaer llegir-te :)
Críptic, com críptics poden ser els somnis, no sempre hi hem de buscar un significat concret; de tota manera, "marbres blancs tancats am vidre", m'ha dut a la imaginació la imatge d'una làpida de cementiri.
ResponEliminaEm sorprèn la pluja que ens mulla, i el vent que ens acaricia a tots, sent tan singular ella i ell ....
ResponEliminaQuines coses boniques dius ...
Me sorprende la lluvia que nos moja, y el viento que nos acaricia a todos, siendo tan singular ella y él....
Qué cosas bonitas dices...
Hola Rosa Isabel...sí, críptics...així són molts cops els meus poemes "campan a sus anchas" :) la làpida per descomptat corre per allà.
ResponEliminaCreo que tu traductor... me mejora!...lo tendremos que patentar :)