diumenge, 26 de juny del 2011

Paraules singulars

Em sorprenc per tantes i tantes

singulars paraules dites en plural

cap a una sola direcció en moviment,

carícies cegues al vent d'un matí

presoner de rocs blancs cerclats de molsa,

guardiana de la pluja d'ahir.


Em sorprenc per tants i tants

pensaments brillantment confosos

cap a mil racons d'ingràvida quietud,

crits visionaris de la llibertat nocturna,

dels marbres polits tancats amb vidre,

companys del viatge d'avui.

7 comentaris:

  1. Les paraules sempre acaben sorprenent-nos d'una manera o d'una altra.

    M'agraden els teus esquitxos, encara que sovint no dic res.

    ResponElimina
  2. un esquitx molt críptic, en tot cas, sorprendre's sempre és cosa bona, sigui quin sigui el motiu :)

    ResponElimina
  3. El dia que les paraules i els pensaments ens deixin de sorprendre, la vida serà trista i monòtona...
    paraules que són carícies cegues al vent...
    molsa guardiana de la pluja...
    visionem llibertats nocturnes...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Hola noies :)

    Si voleu que us ho digui...la Núria té raó...és un esquitx ben criptic, però com sempre m'heu ajudat a entendre'l...la vida no pot ser monòtona...s'ha de viure, vivim doncs,

    Petons a totes tres :)

    Sobre no comentar als altres blocs...jo sóc un desastre...és comenta quan és pot o quan el tema s'escau.

    M.Roser com sempre un plaer llegir-te :)

    ResponElimina
  5. Críptic, com críptics poden ser els somnis, no sempre hi hem de buscar un significat concret; de tota manera, "marbres blancs tancats am vidre", m'ha dut a la imaginació la imatge d'una làpida de cementiri.

    ResponElimina
  6. Em sorprèn la pluja que ens mulla, i el vent que ens acaricia a tots, sent tan singular ella i ell ....
    Quines coses boniques dius ...

    Me sorprende la lluvia que nos moja, y el viento que nos acaricia a todos, siendo tan singular ella y él....
    Qué cosas bonitas dices...

    ResponElimina
  7. Hola Rosa Isabel...sí, críptics...així són molts cops els meus poemes "campan a sus anchas" :) la làpida per descomptat corre per allà.

    Creo que tu traductor... me mejora!...lo tendremos que patentar :)

    ResponElimina