Jo diria, el teu pit és prou ample perquè i tinguem cabuda totes les galtes de les persones que et llegim? L'abraçada serà tan gran, que l'ànima es veurà petita, petita...sobraran braços... Per gronxar-nos els somnis , no en tindràs prou amb un bressol, et caldrà una barca, encara que sigui una barca vella, de les que resten solitàries a la platja... Petons M. Roser
Ella
ResponEliminadescansa sus sueños,
una caricia vuela en su rostro.
Per vostès, adorablement enamorats.
He vingut a parar al teu blog..., i si em deixes, m'hi quedaré una estona més llarga, assaborint els teus esquitxos.
ResponEliminaUna abraçada.
mmmmm...abraçar l'ànima...ha de donar gustet això :)
ResponEliminaSom molts que et llegim. Tindràs prou galtes? :) preciós...
ResponEliminaJo diria, el teu pit és prou ample perquè i tinguem cabuda totes les galtes de les persones que et llegim?
ResponEliminaL'abraçada serà tan gran, que l'ànima es veurà
petita, petita...sobraran braços...
Per gronxar-nos els somnis , no en tindràs prou amb un bressol, et caldrà una barca, encara que sigui una barca vella, de les que resten solitàries a la platja...
Petons
M. Roser
Vet aquí el que són la poesia, els poemes. Una manera d'estimar fent-te estimar.
ResponEliminagràcies a totes :)
ResponElimina