Descolocada, dolguda,
traida pel teu subconscient,
veus com les teves pors s'alimenten
de res però de tot,
de melangies momentànies
fusionades amb un nou jo
distret per inseguretats
en lent procés de correcció,
mentre malveus la realitat
sota l'ombra d'un cinturó
de desconfiança insana
que, lluny de lligar-nos,
deslliga tormentes de mots,
combats dialèctics sense diàleg
ni guanyador, sense bàndols,
ni lògica, només pèrdua
i res més, pèrdua.
Pors de res i l'ombra de la malenconia. Alimenten inseguretats ...
ResponEliminaUna salutació enorme, Rafael.
Com sempre, un plaer llegir-te.
ResponEliminaHola Rafael, podem dir que es la teva tornada?
ResponElimina:)
Salutacions
Uep Rafel, me n'alegro del retorn... quantes coses diu aquest poema! Una abraçada plena de sensacions!
ResponEliminaLes pors no són bones per a res :) les pèrdues tampoc però com a mínim alguna cosa en podem aprendre de tot plegat... una mica trist aquest apèndix 1... per a quan l'apèndix 2? ;)
ResponEliminapetó
per cert, molt xulo el canvi de look del blog, m'agrada... ja saps què diuen... renovar-se o morir :)
ResponEliminaPotser que els cops de la vida ens envolten amb un cinturó de desconfiança insana que en lloc de protegir-nos suposen en realitat una pèrdua?
ResponEliminaFeia temps que no viatjava a través dels mars internautes. Una gran salutació.
ResponEliminaAh! Segueixes en bona línia (i sempre envant)! Bon poema.
ep! hola a tothom i gràcies per llegir-me durant l'estiu... jo en aquesta època tinc molta feina però he de confessar que ara no puc estar sense escriure. Espero tornar al setembre amb noves energies, mentrestant, aniré deixant alguns apunts.
ResponEliminaBnes vacances!